Mar mediterrani
del terrible
Brontes
ja l'aspre i sord rugit, ha cessat
tenyeix i als pindàricos muntanyes
del suau agapanto, matís nacrat
blanca flor de l'aurora riallera
ia la costa tebana, amarrat
i esperant impacient a la seva propietària,
el meu tirreme ja està preparat.
Amb el vent a la popa arbrat
I arbrada a la proa meu ensenya ..
La nit i el tro van passar.
El mar és un got de llum que perfuma d'anis
La brisa del plàcid Homer
I dolç és el ris de la blanca escuma
Perquè aquesta la seva llet
Está de mel impregnada de Melianthus
Les àncores del vaixell levem
El meu negres esclaus, Amb forta porfídia
S'enfonsin en l'aigua els seus àgils rems
I deixant
enrere altres platges gregues
Pel sol d'altres platges
millors
Fugim
cap a on tenen les ànimes serenes
en camps de roses
seus nius d'amors
ja Apol·lo va despertar i el dia
vesteix el seu daurad clàmide de foc
amb la noble gràcia de la seva estola de
murtes
ja crema com una brasa la Natura
als vermells petons que Hiperón li de envia
ja es desperta amb tendre gemec
Venus a les platges de Pafos, i troncha
Dionaea que va tendir Cupido
per retenir-la adormida en la seva petxina ...
Ja va arribar el moment d'estimar-nos a soles
Amor és la vida, la llum, el tresor
Que sobre les verdes aspes de les onades
Ofereix als teus somnis meu tirrene d'or
Deixa que es taquin de fang dels llavis
Que Cloris posarà en el nostre jardí
Azalees, Begònies, Roses i Orquídies
I lligarà un
collaret
en el nostre abraçada de Clematis
al nostre retorn
el vent
em dipositès en seu sorra platejada
Fruit de totes les nostres converses
i un vent gelat ens explicarà la veritat
a reveure!!!
